RESUM:

A la segona meitat del segle XX, Gurb introduia una mentalitat més oberta, crítica, tolerant, lacia i en definitiva més europea, gràcies al desenvolupament econòmic dels anys seixanta, el recanvi generacional, l’eixamplament de la classe mitjana, i els nous aires que venien de l’exterior. A més a més la renta creixia i s’implantava la motorització de forma irreversible.

TEXT:

Es van fer una implantació massiva d’edificacions residencials, industrials i comercials en una zona del terme feia néixer un Gurb nou. El poble deixaria de ser ‘’ agrícola i disseminat’’. Alguns propotors ja pensaven en el negocis del lleure, ja que pel novembre de 1975 dos persones van sol·licitar la construcció d’una sala de ball, discoteca i bar al km 71 de la carretera N-152, 300m endins. Uns mesos abans s’havia aprovat l’obertura de l’empresa Chocovic. Pel desembre 1976 Josep Tarradellas Arcons va demanar permís per l’obertura d’un centre comercial al costat de la carretera N-152. Aquest era el primer pas, modest, en el procés d’ebastiment d’una gran empresa d’alimentació. Tots aquest canvis afectaven nacessariament al mode de vida agrari de Gurb, per això que al final d’aquest període la població havia baixat una mica fins als mil sis-cents habitants.

A la primera dècada del 1990 el terme de Gurb contenia 25 carrers, avingudes i passatges, diverses urbanitzacions i un total de 424 habitatges, dels quals 258 corresponien a masies i 15 a segones residències. El sector urbà de Gurb ja era el que tenia més habitants:

Taula d’habitatges i població als nuclis
Font: Llibre “Gurb, un poble arrelat a la terra”

La població estava envellint a causa l’increment d’esperança de vida i de la disminució de naixements. Degut al creixement del sector urbà el nombre d’habitants de gurb tornava a augmentar  i al 1990 vorejava els 1.700 habitants. Vuit anys després en tenia 1852 habitants, gairebé com en els seus millors temps.

A causa dels canvis dels darrers 20 anys la major part de la població activa ja no treballa en l’agricultura sino a la indústria i als serveis. Gurb ja no era primordialment agrícola. Però tot i així el treball agrari s’havia tecnificat de forma espectacular cap a la ramaderia productora de llet i carn. Les explotacions porcines i de vacum disposaven de la tecnologia més avançada en construcció, en instal·lació i en genètica. Totes aquestes tecnologies avançades les feia competitives en l’àmbit comunitari europeu. Les preocupacions pels joves agrícoles ja no eren les mateixes d’abans com el temps o la feina feixuga, sinó que es preocupaven per la competitivitat, els preus, les subvencions, la formació, el sanejament, la tecnologia, la paperassa administrativa o el mercat europeu. En aquest context es revaloritza el paper professional de les dones pageses, que de fet sempre havia estat fonamental al camp.👩‍🌾

A l’any 1956 a Gurb les carreteres travessen els municipis i uneixen les masies entre elles i aquestes amb els camps i les carreteres. Les carreteres surten de forma radial de Vic cap a totes direccions creuant, pel nord, el municipi de Gurb: com la de Roda (C-153), Manlleu (L-522), Sant Hipòlit i ripoll (C-17, antiga N-152), Sant Bartomeu del Grau (BV-4601), i des de l’any 1997 l’Eix Transversal (C-25) i la nova variant de la C-17.

L’any 1992, poc després que l’ajuntament aconseguís la concessió de captació d’aigua del riu ter (1989), l’Ajuntament va concedir l’explotació  i el manteniment de la xarxa d’aigua potable del municipi a l’empresa Abastament, Tractament i Control d’aigües S.L (ATCA). D’aquesta manera, en una dècada, tot el municipi de Gurb disposarien d’aigua potable corrent. Amb la construcció de quatre nous dipòsits d’aigua i la de la xarxa de canonades de distribució corresponents. A més a més sis col·lectius veïnals, es van organitzar per construir xarxes d’Abastament a les zones de Palau, Mas Galí, Granollers de la Plana, Mas Beuló, l’Esperança i Mont-ral. Això també permet a les industries les explotacions agropecuàries.

Font: Llibre “Gurb, un poble arrelat a la terra”

En les darreres dècades s’han instal·lat a Gurb nombroses empreses, atretes per la proximitat a la ciutat a Vic, la disponibilitat del sol i el seu emplaçament. A través dels polígons industrials que s’han dissenyat, l’Ajuntament ha aconseguit legalitzar les primeres indústries existents en un esforç de normalització i adequació urbanística. D’aquesta manera Gurb té una capacitat industrial important que aporta, directament i indirectament, beneficis al municipi. Un exemple seria l’ampliació que havien fet del polígon Mas Galí, afegint-hi 210.000 m2 de superfície industrial.

Si ens fixem en les empreses dels municipi la majoria són de petites dimensions i amb caràcter familiar, però n’hi ha d’altres que destaquen per la seva magnitud i expansió com casa Tarradellas, Diemen SA, Chocovic, Cárnicas solà SA, Electrojet o Divasa-Farmavic. En els sector mecànic trobem Ferg SL i Biela SA, les de serveis agrícoles i ramaders Pedro Pérez Comellas i Herbifung SL, les de comerç a l’engròs de maquinària i aparells elèctrics i radioelèctrics Maquinària SL, Eldor Service Spain SL i Elèctric servei, la de derivats càrnics Embotits Cabanas SL, i algunes explotacions ramaderes com S.A.T. , S.A.T. La Coromina o Murugull Ramadera SL.

Al 1983 a Gurb ja s’hi feien 211 activitats industrials i comercials, dintre de les qual ja trobem força empreses grans. El 1991 el cens del comerç i la indústria havia pujat fins a 385 activitats, i d’aquestes menys d’una cinquantena part correspon a vehicles de transport, perquè la resta eren empreses.

A l’any 1974 ja hi havia 84 inscrits en el padró de la contribució industrial. La meitat d’aquests pagaven, una petita quota, per tenir un camió. Però si ens fixem en l’altra meitat, ja hi havia algunes indústries importants. L’indústria amb una suma del impost més alt era Tintes P. i A. Roqué (Tints), seguida de Rifà S.A (tèxtil), Silos Salvans S.L. (Caldereria grossa), Arte Forjado S.L. (Taller), FECSA (Producció i distribució elèctrica), Dolores Griera Castells (Frigorífics alimentació), General Pecuaria S.A (Pinsos compostos), Luis Macià Pradell (Taller), Ramon Vernis Bures (Taller) i finalment la indústria de Estrella Arenyes Dorca (Bigues i ciments) amb l’impost més baix.

Si ens fixem en les zones industrials veiem que el Polígon Mas Galí (nou) és la zona industrial més gran i amb diferència, ocupant una superfície total de 256.194 metres quadrats, seguida del polígon Mas Galí (antic) amb 91.875 m2, Sector carretera de Sant Hipòlit amb 91.617 m2, Sector Osona Parc 34.550 m2, Sector carrer de Sant Jordi amb 30.000 m2 i per últim la zona industrial del sector Sant Roc amb la superfície més petita equivalent a 25.525 m2. Totes aquestes zones industrials sumen un total de 529.761 m2 de superficie ocupada.

D’entre les més de 400 empreses que hi ha al municipi, 128 són explotacions ramaderes declarades. La resta es reparteix entre una gran ventall de sectors que van des de les empreses de serveis pagesos, fins a empreses de matança  i especejament del bestiar, reparació de vehicles, constructors, construcció de maquinària agrícola i industrial, fabricació de jocs i joguines… 

Taula de les zones industrials de Gurb
Font: Llibre “Gurb, un poble arrelat a la terra”

El 1980 es van començar a fer gestions per encarrilar la situació urbanística del polígon mas galí. i ja era el 1983 quan ja s’estableix el primer polígon a gurb (mas galí). podem dir que després d’aquest van anar sorgint la resta de polígons, com ara casa tarradellas, chocovic…