RESUM:

A principis de la segona meitat del segle XX, Gurb havia evolucionat una mica en la industria però la gent seguia treballant majoritàriament en l’agricultura. A partir d’aquí es van anar fent petits canvis els quals van portar a la creació del primer polígon al 1983. Aquest va induir a la creació de nous polígons i industries. Gràcies a aquestes noves creacions, Gurb té una capacitat industrial important que aporta beneficis al municipi. Així que es comencen a fer noves carreteres les quals surten de forma radial de Vic cap a totes direccions, això permet la unió entre masies i aquestes amb els camps i les carreteres. Al final la major part de la població activa ja no treballa en l’agricultura sinó en la indústria i els serveis.  

TEXT:

A Gurb al segle XX, va suposar un segle de canvis i adaptació, principalment amb la modificació que hi va haver en el sector agrícola i ramader i amb la construcció de la carretera de Sant Bartomeu del Grau, ja que aquest sector estava molt aïllat. Aquesta actualment és la carretera principal de Gurb, passa pel davant de la farmàcia del poble.

Les fàbriques també es van modificar, ja que en aquell moment el carbó va passar en segon perquè era car i l’anaven a buscar a l’estranger. L’energia principal va passar a ser el petroli. A Gurb van aparèixer 2 fàbriques Malars i el Tint. 

Malars va ser una fàbrica molt important en el procés d’industrialització d’Osona. Era una fàbrica tèxtil. Va ser comprada per Jacint Rifà al 1890. Éstava situada a la vora dreta del riu Ter a la meitat de camí entre Roda i Manlleu (Carretera Vic Manlleu, direcció Roda). Tenia 94 treballadors.

Fàbrica de Malars
Font: Arxiu Oliva Rifà

El Tint era una fàbrica que es dedicava a la creació de tints, adobs i acabats de peces tèxtils. Aquesta fàbrica ja funcionava des de meitats del segle XIX i estava situada en un extrem de Gurb on actualment hi ha la carretera Vic Manlleu. Quan el seu amo, Antoni Puig, es va casar, va complementar el seu negoci de tints amb finques agrícoles. Una d’aquestes finques era “La Vaqueira”, situada al costat de la fàbrica. Actualment aquesta és una casa rural anomenada “La Vaqueira del Tint” en honor a la fàbrica del Tint que té al costat. Tenia 65 treballadors.

 L’estació del ferrocarril (es va crear a principis del segle XX, passa pel costat de l’esperança i per sobre de varies carreteres de Gurb). Al 1924 es va construir una estació Agropecuària per tal d’estudiar i millorar l’agricultura i ramaderia, de tota la comarca. Aquesta es va situar a Gurb, més concretament a l’esperança. Les obres van començar al 1925 i els edificis construïts encara duren avui en dia. Al 1934 va deixar de ser l’estació Agropecuària de la comarca. Avui en dia és on es situa l’ajuntament, el punt Jove, el teatre de Gurb, Correus i el consultori.

 A Gurb, per culpa de la guerra civil es va veure afectat. Els partits més radicals de l’esquerra i els sindicats premeren el control de la situació. Comitès locals de milícies antifeixistes van ocupar els poders municipals, substituint els ajuntaments. Per poder afrontar les necessitats urgents del poble, es van apropiar dels béns de comunitats de monges,  dels béns de les quatre parròquies, de diversos béns particulars, també es van treure mobles de masies i es van requisar quatre dels dotze cotxes del municipi. També van haver de pujar els impostos a 21 persones. Amb tots els diners recollits, es van invertir en material escolar per tal d’instal·lar diverses escoles, i d’aquesta manera de no haver de seguir el nou sistema educatiu, en les cases de pagès confiscades. Per portar l’aigua a Les Escoles de Gurb, la van canalitzar des del pou amb un motor. Després es va veure que no era potable. Es va construir un pont i es va reparar la carretera de l’Argila per millorar les comunicacions. S’empresonava i es matava a la gent que era considerada de dreta per mans dels antifeixistes. Van morir un total de 13.

Els pagesos van començar a mecanitzar les feines del camp. Van introduir conreus de patates i blat de moro, però sobretot vaques de llet i porcs. 

Un 75% de l’industria era tèxtil i un 25% era Agropecüària (Cooperativa). Els cereals van ser substituïts per patates i farratges, per altre banda, la cria de cabres i ovelles es va canviar a porcs i vaques. Al principi del s.XX van especialitzar-se en la ramaderia, com les vaques de llet i els porcs. Van començar a fer embotits i cereals.