Categoria: Evolució de Gurb

Segle XIX (1ra revolució industrial)

RESUM:

Al segle XIX Gurb es dividia en parròquies, no hi havia un nucli de població central. A nivell econòmic era bàsicament agrícola i la força de treball encara era manual i amb l’ajuda d’animals. Hi havia molt poca indústria, només l’empresa de Malars, el Tint i la fàbrica del Reixac de Granollers. La construcció del ferrocarril al 1875 va ajudar a transportar i repartir el carbó que extreien les mines de Sant Joan de les Abadesses. Aquesta via anava de (→  Barcelona → Vic → Ripoll → Sant Joan de les Abadesses→). A nivell de comunicacions només hi havia connexió entre parròquies i Vic i eren camins de carro, normalment en no gaire bon estat.

TEXT:

Al llarg del segle XVIII Gurb va experimentar un creixement important en molts aspectes. Era el municipi que tenia, de lluny, la major potència agrícola de la comarca d’Osona. Les hectàrees que dedicava al conreu i al bosc representaven el 8% del total comarcal i la collita va significar, el 1745, més del 12%, seguit a distància per Oristà amb un 5,5% de la producció global d’Osona.

El conreu de cereals, especialment de blat, predominava de manera acaparadora; al seu costat es plantaven quantitats gairebé insignificants de llegums, cànem, mill, arbres fruiters i vinya. No hi havia planters de pollancres, ja que el terreny estava molt sec. 

Si pel que fa a l’agricultura el terme de Gurb era capdavanter a Osona, no es pot dir el mateix pel que fa a la indústria. Sembla que al llarg del segle XVII els pagesos van continuar treballant per als pararies que els portaven llana per filar, però durant els set-cents no es va establir cap indústria al territori. Si Sant Hipòlit de Voltregà, Taradell, Centelles, Vic, Roda de Ter, Manlleu i Sant Pere de Torelló eren les poblacions on més indústries hi havia, als censos de 1760, 1764-1765 i 1782 no consta que hi hagués ni cap fàbrica ni cap teler al terme, mentre que el 1787 s’en declaren dos. Evidentment, aquesta xifra està molt lluny dels 160 telers que hi havia a Centelles a la mateixa època.

Al segle XIX no podem parlar de percentatges perquè només existia una única fàbrica en tot el municipi: Els Malars. Però sí que existeixen carreteres importants i vies de ferrocarrils.

Principis segle XX. Imatge de Malars. Autor: Lluís Coll i Espadaler. Procedència: Arxiu Municipal de Manlleu, Àlbum Coll-Espadaler

Malars actualment està abandonada. Però en el passat, principalment al segle XVI, era un molí fariner, però durant el segle XIX, al 1827, va ser una fàbrica tèxtil i la primera font d’energia. Està situada al costat del riu Ter, molt a prop de Roda. 

Gaspar Molas, va aconseguir autorització per agafar aigua del Ter i per cardar cotó. Van començar fent servir carbó però més tard, al 1830, es va inventar la turbina, i van començar a fer servir energia hidraulica. Va ser destruïda pels carlins però va reviure al 1842. 

1960. Imatge de Malars pel cantó del Gurri, amb la fàbrica nova al fons. Procedència: Arxiu Municipal de Gurb, Arxiu d’Imatges

Al 1852 Malards s’havia expandit immensament. Tenia 186 treballadors, i dues naus on s’efectuaven la filatura i el tissatge de forma totalment mecanitzada, gràcies a l’energia hidràulica d’una turbina. Al 1859 es   va convertir amb una colònia amb una 30 habitatges i 46 habitants. 

A finals de segle, va començar a patir dificultats de competitivitat i falta de mercats per culpa de la pèrdua de Cuba. Es van començar moltes vagues en defensa dels sous i dels llocs de treball i els treballadors de l’antiga fàbrica Molas hi van participar, el que va comportar que la Guardia Civil intervenís. 

També, a la meitat del segle XIX en un extrem de Gurb, hi va haver una altre fàbrica anomenada El Tint, dedicada a tins, adobs i acabats de peces tèxtils. L’empresari era Antoni Puig i Darnís. Havent heretat un establiment modest, Puig el va fer prosperar en aquesta època, especialment durant l’etapa de la Primera Guerra Mundial, fins al punt que els anys 30 ja tenien una seixantena de treballadors.  

Font: Arxiu Comarcal Osona, operaris i tren

El 1833 a Barcelona es va instal·lar la primera fàbrica moderna a vapor (energía inanimada) anomenada Bonaplata. Els productes eren molt més cars, per la falta del carbó. Sant Joan de les Abadesses va crear una mina on hi havia carbó, però aquest era de molt mala qualitat. El 1875 van construir un ferrocarril, aquest tenía una línea, com ara actualment (→  Barcelona → Vic → Ripoll → Sant Joan de les Abadesses→). Aquest servia per transportar i repartir el carbó que extreien les mines de Sant Joan de les Abadesses. Finalment no va funcionar i va ser un fracàs. 

Aquest va comportar un gran canvi, ja que va permetre comunicar ciutats i fer transports, en aquest cas de carbó. 

L’any 1843 va venir al món, a la fàbrica del Reixac de Granollers de la Planta, Josep Terrés Gurt, que va estudiar també al Seminari de Vic. La construcció de la fàbrica va començar el juliol de 1832 a partir del conveni d’Esteve Reixach i la seva esposa Teresa amb el fabricant vigatà de teixits Pau Tarrés i Serra, pel qual els Reixach es van fer càrrec de l’edificació de dos pisos on s’havia de desenvolupar el treball industrial, i Tarrés dirigia la feina tèxtil pagant un lloguer als propietaris. Després de funcionar durant gairebé trenta anys com una petita colònia, la gran riuada del 8 d’octubre de 1863 es va emportar les instal·lacions i fins i tot la terra dels camps, que no va recuperar la fertilitat fins molts anys després. La fàbrica no va ser reconstruïda. 

Pascual Muñoz va publicar un extens informe sobre la realitat econòmica de tots els pobles de l’estat. On hi va posar com eren els camins que comuniquen a les diferents parròquies de Gurb.

La parròquia de Sant Andreu de Gurb estava comunicada amb camins locals i amb regular estat.

La parròquia de Sant Esteve de Granollers estava comunicada per camins locals de rodes amb un mitja estat, és a dir un camí de carro.

La parròquia de Sant Julià Sassorba estava comunicada per camins de ferradura en mal estat, és a dir que només es pot passar a peu o a cavall.

La parròquia de Sant Cristòfol de vespella estava comunicada per camins  locals.

El progrés agrícola i industrial i l’increment de població de mitjan segle XIX van fer pujar els pressupostos de l’Ajuntament molt per damunt dels vint mil rals. 

El progrés de l’agricultura i de la indústria experimentats des de la primera meitat del segle XIX van fer sentir la necessitat de modernitzar també els mitjans de transport terrestre, fins aleshores catastròfic.

La manca da la indústria no implica que no s’aprofités la força hidràulica per als molins. A la parròquia de Sant Esteve de Granollers hi havia el molí de la Canaleta; el de la Roca, a prop del Ter, a l’indret de la Roca del Pont; el molí de Malars, a la colònia tèxtil; el del Castell o de la Fàbrega, entre el Mas la Fàbrega i el Pladelasala; i el molí d’en Valls, al Gurri, que va deixar de funcionar el 1863 quan un aiguat es va emportar la resclosa del Reixac.

Durant la segona meitat del segle XIX, la corba de la població de Gurb va patir una inflexió i va començar a minvar. S’havia tocat sostre i l’agricultura no donava per més, en una conjuntura de caiguda dels preus; el nivell de vida de les masies superpoblades baixava, la mortalitat era força elevada, i alguns veïns del poble van marxar a treballar a les viles industrials de la comarca i de l’àrea de Barcelona.

L’impuls demogràfic i econòmic va afavorir que es construïssin noves cases i es reformessin i ampliessin les existents. El 1681 el terme tenia 111 masies, mentre que el 1719 ja n’hi havia 140 i en trenta-vuit anys havien aparegut 29 cases noves. 

En el catalanisme, emergit en les darreres dècades del segle XIX, va començar a ser present també en les actituds polítiques dels gurbetans. 

A Gurb, s’hi van establir nous hostals, mentre d’altres havien de plegar. Aquest darrer va ser el cas de l’Hostal de la Cabara, La Cabreta, a qui va perjudicar la construcció de la nova carretera directa de Vic a Manlleu, ja que se li va emportar els clients. La carretera es va acabar l’any 1864 i la Cabra va deixar l’hostal tres anys després. 

Les eleccions que van anar succeint van confirmar les preferències conservadores del poble de Gurb. Fins als darrers anys del segle XIX, la participació a les votacions va continuar essent restringida a una minoria de persones, setanta-vuit en tot el municipi l’any 1881, de les quals votaven menys de la meitat. El gener de 1869, però, després de la revolució progressista de l’any anterior, es va trencar la norma. Aquella vegada es va autoritzar el sufragi universal masculí; els cents d’electors de Gurb es va ampliar espectacularment fins als tres-cents setanta-nou  i la politización del moment va fer que els votants reals fossin del 93%.

Des de febrer de 1834, diversos activistes carlinsorganitzaren la revolta de la comarca d’Osona (Les transformacions del segle XIX).

1ra meitat segle XX (2na revolució industrial)

RESUM:

A principis de la segona meitat del segle XX, Gurb havia evolucionat una mica en la industria però la gent seguia treballant majoritàriament en l’agricultura. A partir d’aquí es van anar fent petits canvis els quals van portar a la creació del primer polígon al 1983. Aquest va induir a la creació de nous polígons i industries. Gràcies a aquestes noves creacions, Gurb té una capacitat industrial important que aporta beneficis al municipi. Així que es comencen a fer noves carreteres les quals surten de forma radial de Vic cap a totes direccions, això permet la unió entre masies i aquestes amb els camps i les carreteres. Al final la major part de la població activa ja no treballa en l’agricultura sinó en la indústria i els serveis.  

TEXT:

A Gurb al segle XX, va suposar un segle de canvis i adaptació, principalment amb la modificació que hi va haver en el sector agrícola i ramader i amb la construcció de la carretera de Sant Bartomeu del Grau, ja que aquest sector estava molt aïllat. Aquesta actualment és la carretera principal de Gurb, passa pel davant de la farmàcia del poble.

Les fàbriques també es van modificar, ja que en aquell moment el carbó va passar en segon perquè era car i l’anaven a buscar a l’estranger. L’energia principal va passar a ser el petroli. A Gurb van aparèixer 2 fàbriques Malars i el Tint. 

Malars va ser una fàbrica molt important en el procés d’industrialització d’Osona. Era una fàbrica tèxtil. Va ser comprada per Jacint Rifà al 1890. Éstava situada a la vora dreta del riu Ter a la meitat de camí entre Roda i Manlleu (Carretera Vic Manlleu, direcció Roda). Tenia 94 treballadors.

Fàbrica de Malars
Font: Arxiu Oliva Rifà

El Tint era una fàbrica que es dedicava a la creació de tints, adobs i acabats de peces tèxtils. Aquesta fàbrica ja funcionava des de meitats del segle XIX i estava situada en un extrem de Gurb on actualment hi ha la carretera Vic Manlleu. Quan el seu amo, Antoni Puig, es va casar, va complementar el seu negoci de tints amb finques agrícoles. Una d’aquestes finques era “La Vaqueira”, situada al costat de la fàbrica. Actualment aquesta és una casa rural anomenada “La Vaqueira del Tint” en honor a la fàbrica del Tint que té al costat. Tenia 65 treballadors.

 L’estació del ferrocarril (es va crear a principis del segle XX, passa pel costat de l’esperança i per sobre de varies carreteres de Gurb). Al 1924 es va construir una estació Agropecuària per tal d’estudiar i millorar l’agricultura i ramaderia, de tota la comarca. Aquesta es va situar a Gurb, més concretament a l’esperança. Les obres van començar al 1925 i els edificis construïts encara duren avui en dia. Al 1934 va deixar de ser l’estació Agropecuària de la comarca. Avui en dia és on es situa l’ajuntament, el punt Jove, el teatre de Gurb, Correus i el consultori.

 A Gurb, per culpa de la guerra civil es va veure afectat. Els partits més radicals de l’esquerra i els sindicats premeren el control de la situació. Comitès locals de milícies antifeixistes van ocupar els poders municipals, substituint els ajuntaments. Per poder afrontar les necessitats urgents del poble, es van apropiar dels béns de comunitats de monges,  dels béns de les quatre parròquies, de diversos béns particulars, també es van treure mobles de masies i es van requisar quatre dels dotze cotxes del municipi. També van haver de pujar els impostos a 21 persones. Amb tots els diners recollits, es van invertir en material escolar per tal d’instal·lar diverses escoles, i d’aquesta manera de no haver de seguir el nou sistema educatiu, en les cases de pagès confiscades. Per portar l’aigua a Les Escoles de Gurb, la van canalitzar des del pou amb un motor. Després es va veure que no era potable. Es va construir un pont i es va reparar la carretera de l’Argila per millorar les comunicacions. S’empresonava i es matava a la gent que era considerada de dreta per mans dels antifeixistes. Van morir un total de 13.

Els pagesos van començar a mecanitzar les feines del camp. Van introduir conreus de patates i blat de moro, però sobretot vaques de llet i porcs. 

Un 75% de l’industria era tèxtil i un 25% era Agropecüària (Cooperativa). Els cereals van ser substituïts per patates i farratges, per altre banda, la cria de cabres i ovelles es va canviar a porcs i vaques. Al principi del s.XX van especialitzar-se en la ramaderia, com les vaques de llet i els porcs. Van començar a fer embotits i cereals.

2na meitat segle XX (3a revolució industrial)

RESUM:

A la segona meitat del segle XX, Gurb introduia una mentalitat més oberta, crítica, tolerant, lacia i en definitiva més europea, gràcies al desenvolupament econòmic dels anys seixanta, el recanvi generacional, l’eixamplament de la classe mitjana, i els nous aires que venien de l’exterior. A més a més la renta creixia i s’implantava la motorització de forma irreversible.

TEXT:

Es van fer una implantació massiva d’edificacions residencials, industrials i comercials en una zona del terme feia néixer un Gurb nou. El poble deixaria de ser ‘’ agrícola i disseminat’’. Alguns propotors ja pensaven en el negocis del lleure, ja que pel novembre de 1975 dos persones van sol·licitar la construcció d’una sala de ball, discoteca i bar al km 71 de la carretera N-152, 300m endins. Uns mesos abans s’havia aprovat l’obertura de l’empresa Chocovic. Pel desembre 1976 Josep Tarradellas Arcons va demanar permís per l’obertura d’un centre comercial al costat de la carretera N-152. Aquest era el primer pas, modest, en el procés d’ebastiment d’una gran empresa d’alimentació. Tots aquest canvis afectaven nacessariament al mode de vida agrari de Gurb, per això que al final d’aquest període la població havia baixat una mica fins als mil sis-cents habitants.

A la primera dècada del 1990 el terme de Gurb contenia 25 carrers, avingudes i passatges, diverses urbanitzacions i un total de 424 habitatges, dels quals 258 corresponien a masies i 15 a segones residències. El sector urbà de Gurb ja era el que tenia més habitants:

Taula d’habitatges i població als nuclis
Font: Llibre “Gurb, un poble arrelat a la terra”

La població estava envellint a causa l’increment d’esperança de vida i de la disminució de naixements. Degut al creixement del sector urbà el nombre d’habitants de gurb tornava a augmentar  i al 1990 vorejava els 1.700 habitants. Vuit anys després en tenia 1852 habitants, gairebé com en els seus millors temps.

A causa dels canvis dels darrers 20 anys la major part de la població activa ja no treballa en l’agricultura sino a la indústria i als serveis. Gurb ja no era primordialment agrícola. Però tot i així el treball agrari s’havia tecnificat de forma espectacular cap a la ramaderia productora de llet i carn. Les explotacions porcines i de vacum disposaven de la tecnologia més avançada en construcció, en instal·lació i en genètica. Totes aquestes tecnologies avançades les feia competitives en l’àmbit comunitari europeu. Les preocupacions pels joves agrícoles ja no eren les mateixes d’abans com el temps o la feina feixuga, sinó que es preocupaven per la competitivitat, els preus, les subvencions, la formació, el sanejament, la tecnologia, la paperassa administrativa o el mercat europeu. En aquest context es revaloritza el paper professional de les dones pageses, que de fet sempre havia estat fonamental al camp.👩‍🌾

A l’any 1956 a Gurb les carreteres travessen els municipis i uneixen les masies entre elles i aquestes amb els camps i les carreteres. Les carreteres surten de forma radial de Vic cap a totes direccions creuant, pel nord, el municipi de Gurb: com la de Roda (C-153), Manlleu (L-522), Sant Hipòlit i ripoll (C-17, antiga N-152), Sant Bartomeu del Grau (BV-4601), i des de l’any 1997 l’Eix Transversal (C-25) i la nova variant de la C-17.

L’any 1992, poc després que l’ajuntament aconseguís la concessió de captació d’aigua del riu ter (1989), l’Ajuntament va concedir l’explotació  i el manteniment de la xarxa d’aigua potable del municipi a l’empresa Abastament, Tractament i Control d’aigües S.L (ATCA). D’aquesta manera, en una dècada, tot el municipi de Gurb disposarien d’aigua potable corrent. Amb la construcció de quatre nous dipòsits d’aigua i la de la xarxa de canonades de distribució corresponents. A més a més sis col·lectius veïnals, es van organitzar per construir xarxes d’Abastament a les zones de Palau, Mas Galí, Granollers de la Plana, Mas Beuló, l’Esperança i Mont-ral. Això també permet a les industries les explotacions agropecuàries.

Font: Llibre “Gurb, un poble arrelat a la terra”

En les darreres dècades s’han instal·lat a Gurb nombroses empreses, atretes per la proximitat a la ciutat a Vic, la disponibilitat del sol i el seu emplaçament. A través dels polígons industrials que s’han dissenyat, l’Ajuntament ha aconseguit legalitzar les primeres indústries existents en un esforç de normalització i adequació urbanística. D’aquesta manera Gurb té una capacitat industrial important que aporta, directament i indirectament, beneficis al municipi. Un exemple seria l’ampliació que havien fet del polígon Mas Galí, afegint-hi 210.000 m2 de superfície industrial.

Si ens fixem en les empreses dels municipi la majoria són de petites dimensions i amb caràcter familiar, però n’hi ha d’altres que destaquen per la seva magnitud i expansió com casa Tarradellas, Diemen SA, Chocovic, Cárnicas solà SA, Electrojet o Divasa-Farmavic. En els sector mecànic trobem Ferg SL i Biela SA, les de serveis agrícoles i ramaders Pedro Pérez Comellas i Herbifung SL, les de comerç a l’engròs de maquinària i aparells elèctrics i radioelèctrics Maquinària SL, Eldor Service Spain SL i Elèctric servei, la de derivats càrnics Embotits Cabanas SL, i algunes explotacions ramaderes com S.A.T. , S.A.T. La Coromina o Murugull Ramadera SL.

Al 1983 a Gurb ja s’hi feien 211 activitats industrials i comercials, dintre de les qual ja trobem força empreses grans. El 1991 el cens del comerç i la indústria havia pujat fins a 385 activitats, i d’aquestes menys d’una cinquantena part correspon a vehicles de transport, perquè la resta eren empreses.

A l’any 1974 ja hi havia 84 inscrits en el padró de la contribució industrial. La meitat d’aquests pagaven, una petita quota, per tenir un camió. Però si ens fixem en l’altra meitat, ja hi havia algunes indústries importants. L’indústria amb una suma del impost més alt era Tintes P. i A. Roqué (Tints), seguida de Rifà S.A (tèxtil), Silos Salvans S.L. (Caldereria grossa), Arte Forjado S.L. (Taller), FECSA (Producció i distribució elèctrica), Dolores Griera Castells (Frigorífics alimentació), General Pecuaria S.A (Pinsos compostos), Luis Macià Pradell (Taller), Ramon Vernis Bures (Taller) i finalment la indústria de Estrella Arenyes Dorca (Bigues i ciments) amb l’impost més baix.

Si ens fixem en les zones industrials veiem que el Polígon Mas Galí (nou) és la zona industrial més gran i amb diferència, ocupant una superfície total de 256.194 metres quadrats, seguida del polígon Mas Galí (antic) amb 91.875 m2, Sector carretera de Sant Hipòlit amb 91.617 m2, Sector Osona Parc 34.550 m2, Sector carrer de Sant Jordi amb 30.000 m2 i per últim la zona industrial del sector Sant Roc amb la superfície més petita equivalent a 25.525 m2. Totes aquestes zones industrials sumen un total de 529.761 m2 de superficie ocupada.

D’entre les més de 400 empreses que hi ha al municipi, 128 són explotacions ramaderes declarades. La resta es reparteix entre una gran ventall de sectors que van des de les empreses de serveis pagesos, fins a empreses de matança  i especejament del bestiar, reparació de vehicles, constructors, construcció de maquinària agrícola i industrial, fabricació de jocs i joguines… 

Taula de les zones industrials de Gurb
Font: Llibre “Gurb, un poble arrelat a la terra”

El 1980 es van començar a fer gestions per encarrilar la situació urbanística del polígon mas galí. i ja era el 1983 quan ja s’estableix el primer polígon a gurb (mas galí). podem dir que després d’aquest van anar sorgint la resta de polígons, com ara casa tarradellas, chocovic…

Inicis del segle XXI (4ta revolució indurtial)

RESUM:

Per a Gurb s’havia previst un futur en el qual l’economia del poble es basava en l’agricultura, però no va estar així. Les indústries van començar a aparèixer de forma intensa, possiblement per a la seva perfecte ubicació i els seus avantatges fiscals.

La part urbana no va augmentar tan com s’esperava però tot i així va créixer. Es van crear noves carreteres que van suposar un gran atractiu per al poble.

TEXT:

Al segle XXI Gurb es troba en una etapa de grans canvis iniciada a finals del segle anterior. L’economia del poble creix, i s’intensifiquen la quantitat d’indústries, també es fan noves carreteres, i el poble viu una etapa de resplendor. Gurb, és el municipi amb més economia de la comarca, el 25é d’Espanya amb més ingresos per habitant i té una extensió de 51,23 Km2, sent així el més gran de la comarca.

El creixement industrial a Gurb va començar a partir dels anys 70, i des de llavors que es va anar intensificant. Antigament hi havia una zona majoritàriament de pagesos, i es preveia un model de creixement basat en l’agricultura, amb només una petita part assignada per a les industries. Però això va canviar, aquestes van triar Gurb per les seves grans avantatges fiscals, també perquè era un poble gran, i al costat de la capital de la comarca, Vic.

A mesura que han passat els anys la industria s’ha apoderat de l’economia de Gurb gràcies a l’empenta de Casa Tarradellas i la contribució de Pascual. En definitiva, hi ha hagut un creixement molt important. Cal afegir que el començament de la construcció de la industria va ser totalment espontani, és a dir, que no va ser dirigit. 

Plaça de l’amistat
Font: Irma Moreno (2020)

Comparació del que es preveia per Gurb i el que actualment té.

Els tres grans canvis que es preveien per a Gurb eren els següents:

1-La modernització agrària

La modernització agrària és un punt que clarament s’ha complert. Les granges ara utilitzen una millor tecnologia. Tot i que cal afegir que des de que vam començar la dècada n’hi ha menys, ja que algunes granges han anat desapareixent.

2-L’expansió de l’àrea 

L’expansió de l’àrea ha sigut extremadament poca, es pensaven que com que la industria creixeria la població urbana també, però malauradament no va ser així, com que l’agricultura va baixar varen tenir més espai per col·locar les cases així que no varen necessitar ampliar l’àrea del poble.

3-L’augment de la població urbana i dels serveis

L’augment de la població urbana i dels serveis ha augmentat considerablement, però pel que fa els serveis s’espaculava que hi hauria un augment important, a la pràctica els serveis no han augmentat tant.

4-L’augment de les carreteres

La carretera C-25 ha estat la principal millora, aquesta va estar construïda el 22 de Maig del 1993, al 2007 la generalitat va aprovar el seu desdoblament per a tal de convertir-la en autovia, fet que va significar un gran canvi per a Gurb i les seves carreteres, tot i que no es va inaugurar fins al Gener del 2013.

La gran part de les indústries a Gurb es troben repartides en els tres principals polígons. El polígon Mas Galí, el polígon de l’Esperança i el polígon de la Ronda. En exepció d’alguna que esta distribuida de forma individual.

Hi ha la C-17, que ve de Ripoll i continua direcció Barcelona, també  l’Eix Transversal (C-25) que va cap a Girona, on des d’allà pots arribar a la frontera. També hi ha la BV-4601 que va desde sant bartomeu del grau fins a Gurb, i la N-152 que comença a Gurb (a un trencant de la C-17) i acaba a Vic. La B-522 és la carretera que va de Gurb fins a Manlleu. 

Repartició del territori

El 34,4% del territori està ocupat per la industria agro-industrial, és a dir casa Tarradellas, Pascual,  Granja Armengol…

El 15,1%  Industrials

Gràfica descriptiva dels percentatges d’activitat per sector econòmic
Font: Arquitecte de Gurb

© 2020 Catedràtics

Tema de Anders NorenAmunt ↑