Categoria: Petita Història

Malars

L’any 1827 el senyor  Gaspar Molas va fundar una de les primeres fàbriques de la comarca d’Osona. L’agost de 1827 Gaspar Molas presentava una instància al Tribunal Reial del patrimoni demanant permís per a fer servir el riu Ter per a moure màquines per cardar cotó, la qual cosa li fou concedida. Al 1837 a causa de la Primera Guerra Carlina, part de les instal·lacions varen ser destruïdes. El 1842 la companyia Moles Graells i Cia. tornava a tenir la fàbrica en funcionament i demanava permís per a fer servir també les aigües del Gurri.

Finals 1960. Imatge de Malars pel cantó del Gurri, amb la fàbrica nova al fons.
Font: Lluís Coll i Espadaler. Procedència: Arxiu Municipal de Manlleu, Àlbum Coll-Espadaler.

La fàbrica va passar a estar formada per dos edificis amb la maquinària impulsada per l’energia hidràulica obtinguda amb rodes de fusta. Amb la moderna maquinària elaboraven productes capaços de competir amb els estrangers. Això fa que el 1850 hi hagués ja una petita població al voltant i que a les fàbriques hi treballessin en filatures i en tissatge 75 obrers. L’increment fou important, passant de 60 a 150 telers entre els anys 1850 i 1861. La fàbrica, convertida en colònia amb una trentena d’habitatges. Durant el seu període d’activitat també disposava d’església, economat, fonda i escola. 

22 octubre 1940. Sala de les cardes després de la inundació del 17 octubre, al capdamunt d’una pila de fang hi ha diverses persones. Autor: Demetrio Oliva. Procedència: Arxiu Municipal de Gurb, Arxiu d’Imatges, Imatges de Malars, Fons família Oliva-Rifà

L’any 1963 es va haver de reconstruir la fàbrica dalt d’una petita muntanya propera a la fàbrica original, pel fet que la vella era massa a prop del curs del riu i s’inundava quan aquest creixia en excés. La colònia està actualment en molt mal estat, ja que des del 1990 no hi ha hagut cap mena de manteniment, han cedit algunes encavallades i bigues a causa de les humitats derivades de les filtracions de la teulada, i tota l’estructura està en perill de desaparèixer. La fàbrica va finalizar l’activitat l’any 1996, moment en què va ser comprada pels germans Serra de Banyoles per 46 milions en una subhasta i l’any 1999 la van tornar a comprar.

Dècada 1980. Vista aèria de la fàbrica nova de Malars.
Procedència: Arxiu Municipal de Gurb, Arxiu d’Imatges, Imatges de Malars, Fons família Oliva-Rifà



Chocovic

L’empresa chocovic va començar amb el nom de “Chocolates Arumí” creada a Vic el 1872. Després de casi un segle el 1977 es va canviar el nom a Chocovic i a la vegada va passar a formar part del grup empresarial Nederland (Barry Callebaut Brand), dedicat al procés del cacau. El següent pas de Chocovic va ser transformar el cacau amb denominació d’origen en xocolates de gran qualitat destinades al mercat Espanyol i Europeu. A més a més produïa cobertura de succedani de xocolata, (un 20% de la producció total). Forneix de xocolates les empreses més importants d’alimentació de pastisseria, gelats i galetes. I és líder de vendes en el mercat espanyol, amb una quota de més de la meitat.

Fàbrica Chocovic
Font: Crónica Global

El primer any que la empresa Chocovic es va instal·lar a Gurb va aconseguir una quota de 200 milions de pessetes. Des de a les hores no ha parat de créixer, especial ment en el darrer decenni que amb l’especialització de cobertures de xocolata pura ha assolit uns increments anuals de gairebé del 20%.

El creixement constant de la producció ha anat aparellant a una renovació tecnològica, a l’ampliació dels equipaments industrials  i a la reorganització de les unitats productives del complex, especialment evidents en els anys 2000 i 2001.

Anys després, al 2009, Chocovic entra a formar part d’una companyia suïssa anomenada Barry Callebaut, el major fabricant mundial de cacau i productes de xocolata d’alta qualitat.

Edifici principal Chocovic
Font: Industrial Project Services

En l’actualitat Chocovic disfruta dels avantatges de pertànyer a un gran grup amb el coneixement tècnic i l’experiència de la seva llarga tradició xocolatera.

Granja Armengol

La granja Armengol es una empresa familiar creada per Ramon Pujol Grau l’any 1951 que ens dediquen a l’elaboració d’aliments làctics naturals, frescos i saludables. Són una família d’agricultors i ramaders de tota la vida i L’Armengol va ser la segona granja de la comarca d’Osona en produir llet. La Granja Armangol va començar a produir llet l’any 1951 i venent-la a les botigues i pastisseries de la comarca.

Masia Granja Armengol (1986)
Font: Web de la Granja Armengol

Al 1955 van obrir la primera lleteria a Vic i començaren a elaborar nata i mantega. Els primers anys, la llet la venien crua, és portava al matí i a la tarda a la botiga calenta ja que era recent munyida. Quant es va prohibir la venda de llet calnet, van haver de adaptar-se i envasar a llet per tal de poder continuant comercialitzant la matèria prima de la família. En aquell moment va ser quant van començar a comercialitzar els seus propis productes en diverses botigues. Avui en dia els ses fills continuen amb la tradicció familiar, segueixen les receptes artesanes i alhora innovant i eleborant productes nous i derivats de la llet. Tenen 65 treballadors.

Masia Granja Armengol en l’actualitat
Font: Web de la Granja Armengol

Casa Tarradellas

La família Tarradellas va comprar la casa del “Mas Prixana de Baix” l’any 1949, on van criar al seu fill Josep Tarradellas Arcarons qui, amb només tretze anys, ja s’havia integrat en les feines de pagès. Josep Tarradellas deia que ell no es conformava en ser pagès i prou, així que l’any 1976, junt amb la seva dona, van crear l’Hostal d’Osona. Era un petit obrador de carn al peu de l’antiga N-152 de Barcelona a Puigcerdà. L’èxit dels fuets i embotits fets amb la recepta familiar de sempre els va moure a deixar el restaurant i concentrar-se en elaborar.

Resultado de imagen de casa tarradellas
Casa Tarradellas (2018)
Font: Wikipedia

Just l’any 1978 van crear el fuet Espetec. Casa Tarradellas SA es constitueix com a tal el 1985. A partir d’aquest any la casa Tarradellas va anar elaborant diferents productes com: Llescats a l’any 1990, Pizzes fresques en 1998, Mixt. Sandvitxos precuinats de pernil dolç i formatge al 2005, Bases de pizza fresques al 2007 i sota la marca ‘Espetec’, patrocina a l’equip d’Ángel Buendía 2014. En l’actualitat  el negoci engloba el grup d’empreses a l’entorn de Casa Tarradellas SA. I el patrimoni familiar esta valorat en uns 350 milions. Té una plantilla de 2.200 treballadors. Amb 1.000 meur de facturació anual. 

© 2020 Catedràtics

Tema de Anders NorenAmunt ↑